En el transcurs d’aquest màster hem dedicat sessions a tractar noves formes i estratègies de gestió, mediació i resolució pacífica de conflictes.
Per exemple, ens han permès descobrir l’existència d’eines innovadores molt interessants com són les pràctiques restauratives.
Aquestes pràctiques es fonamenten en la idea d’estar a gust, sentir-nos segurs/es i en un ambient d’estima i confiança a l’escola, basant-nos en la idea que un conflicte pot ser una oportunitat per aprendre i créixer, d’aprendre sobre nosaltres mateixos/es i dels altres. Així doncs, qui té el conflicte ha de prendre part de la resolució, reflexionant i pensant d’una altra manera, canviant la seva manera de veure i entendre les coses.
En aquestes pràctiques, es fomenten les relacions positives, el sentiment de pertinença a la comunitat i de sentir-se acceptat com un membre valuós, treballant i afrontant el conflicte amb les persones implicades d’una forma restaurativa i reparadora, emprant el diàleg, l’escolta, la reflexió personal, la connexió amb nosaltres mateixos i els altres.
S’apliquen cinc principis o preguntes o frases:
El primer és que cadascú té el seu punt de vista que és valuós i únic.
El segon diu que els pensaments influeixen en les emocions (i alhora aquests dos influeixen en el que diem i fem).
El tercer ens parla que s’ha de tenir empatia i consideració pels altres.
El quart ens parla que s’han d’identificar les necessitats
El cinquè diu que qui té el problema i a qui l’afecta han de prendre decisions (en compromís i responsabilitat col·lectiva).
Sempre per al bé de l’entorn, nodrint-lo i fent-lo amable i acollidor.
Però què ens poden aportar les pràctiques restauratives respecte a altres mètodes de resolució de conflictes?
1. Les PR ens permeten abordar conflictes entre desiguals, amb desequilibri de forces o amb terceres persones afectades.
2. Les PR no se centren exclusivament en la resolució de conflictes sinó que ofereixen tot un ventall d’eines i tècniques senzilles de prevenció, de construcció del sentiment de pertinença al grup i a la comunitat, de millora de les relacions personals, etc.
3. Les PR estan directament relacionades amb l’educació social i emocional, ja que treballen l’empatia, el respecte, l’assertivitat, l’autenticitat, la consideració positiva incondicional i l’acceptació de les mateixes responsabilitats entre altres.
4. Les PR també treballen de forma transversal altres competències bàsiques com, per exemple, el raonament, l’argumentació o la cooperació.
5. Encara que el consens de tota la comunitat educativa sempre és molt recomanable, les PR no requereixen necessàriament el consens de grans programes o projectes de difícil implementació, sinó que impliquen sobretot una reflexió personal sobre la mateixa pràctica docent i dur a terme petits canvis d’actitud i estils de comunicació amb resultats sorprenents.
La resolució de conflictes de forma constructiva a l’aula és un tema que actualment em preocupa, probablement per la conjunció entre la falta d’experiència, les anècdotes que m’han explicat altres docents i per les experiències viscudes anteriorment. Crec que enfocar aquestes intervencions des d’una filosofia d’entorn amable, acollidor i assumint la responsabilitat de la solució, pot ajudar a aquells alumnes molt més enllà de l’etapa de secundària.
Aquí us deixo l’enllaç d’accés a l’institut per la convivència i èxit escolar (Convièxit) del Govern de les Illes Balears (GOIB), pioners en la implementació d’aquesta eina: https://www.caib.es/sites/convivexit/ca/practiques_restauratives/
Pedagogia de la gralla 