Ara diré una cosa evident, però la nostra veu és una eina imprescindible per a totes les nostres esferes de la vida i també és un dels trets més identitaris que tenim. A tots ens ha passat que estem veient una pel·lícula doblada i hi reconeixem la veu d’un determinat actor en la imatge d’un altre, sobretot si un de la parella actor de doblatge – actor de la pel·lícula no és l’habitual.De les sessions que hem fet al màster, recordo el que anava dedicat a la veu, enfocat al fet que el mal ús d’aquesta genera patologies i que és molt freqüent en docents.
El primer que em va sorprendre és, que tot i haver cantat molts anys en corals i classes de llenguatge, pràcticament no es treballa aquest aspecte en els estudis musicals.
És per això que volia deixar un decàleg de bones pràctiques per a tenir cura de la veu i poder recordar-me a mi mateix en un futur, que cal escoltar el cos i dedicar-li un temps per poder aportar després als altres:
1.-Hidratació: La mascareta resseca molt la veu, recorda beure aigua sovint i, si l’ambient és sec, posar un got d’aigua sobre el radiador, per exemple. Si cal, pots usar un vaporitzador d’aigua.
2.-Escalfament matinal: Aprofitar el moment de la dutxa matinal per escalfar la veu!
3.-El cos és el temple de la veu: Recorda tenir-ne cura i fer estiraments perquè el cos estigui despert, àgil i destensionat, ajudarà la veu.
4.-No abusar de la veu: Recorda ser conscient de l’ús adequat de la veu, evitar cridar i aixecar la veu. Si cal, donar tocs d’atenció picant de mans o fent un petit cop a la taula o simplement quedant-te en silenci.
5.-Si et cuides, la veu també ho agraeix: Tenir hàbits de vida saludables com no prendre alcohol, no fumar, minimitzar els làctics i la cervesa (generen mucositat a la veu), l’acidesa d’estómac o dur una vida activa són inversions de futur.
6.-Projectar la veu: pensar que cal parlar com si hi hagués una cistella al final de la classe i que cal encertar-hi.
7.-Modular el volum de veu: regular el volum de veu propi genera que els altres també el modulin.
8.-Evitar determinats ambients: procurar que la veu no pateixi canvis de temperatura o usar-la en indrets amb molta pols o fum
9.-Som professionals de la veu: conèixer el nostre instrument, treballar-lo i detectar-ne els senyals que alguna cosa no funciona, és primordial.
10.-I finalment, quan ens quedem sense veu, estem passant una virasi o ens diagnostiquen una lesió: valorar mantenir el SILENCI i tenir paciència.
Us recomano el llibre “Dar clase con la boca cerrada” de Don Finkel
Pedagogia de la gralla 