Fins a la propera!

Aquesta serà la publicació que tanqui aquest portfoli, on intentaré expressar qui sóc jo a l’haver finalitzat aquest mòdul i com crec que he canviat la meva visió didàctica.

Per començar, valdria la pena parlar dels finals, perquè els finals són tan importants com els principis. Crec que val la pena dedicar alguna jornada/es a classe a parlar del que s’ha viscut a classe, comentar els punts forts i febles, valorar el mètode docent, el treball individual i col·lectiu, el creixement personal i grupal i acompanyar cap a les vacances que portaran a l’alumne al curs vinent. Dins de les sessions magistrals que hem anat realitzant durant tot el mòdul, alguns dels professors han mostrat testimonis dels alumnes i, si bé al ser un vídeo preparat no es pot assegurar l’espontaneïtat, la reflexió individual i col·lectiva pot aportar informació molt rellevant per al docent i els mateixos alumnes.

Respecte a la meva experiència, el primer que penso és que ara mateix estic una mica saturat d’informació. Després em sorprenc a mi mateix intervenint en converses amb la família, els amics, els companys i companyes del màster o altres docents i me n’adono que aquestes jornades han estat molt enriquidores tant en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit personal. Crec que ara mateix tinc encara molt més clar que va ser un encert decidir realitzar aquest màster, ja que no només m’ha aclarit que aquesta feina em pot fer molt feliç sinó també m’ha aportat molta més seguretat, coneixement, eines, conceptes, recursos a l’hora d’exercir de docent en altres àmbits. I també m’ha ajudat a descartar idees preconcebudes vers el fet educatiu.

D’ara endavant, sóc conscient que manca un treball de recerca, aprofundiment i ampliació del contingut que se’ns ha mostrat i ja tinc en ment alguns llibres, articles i projectes als que dedicar un temps. També espero aprofitar degudament l’oportunitat que em brinda el fet de ser professor de música en un institut de secundària, buscant per trobar el meu camí, intentant mantenir tots els principis que valoro i crec.

Aquí us deixo algunes lectures i vídeos per si voleu donar-hi un cop d’ull, així jo també els tindré a mà.

• Com aprenen els nostres alumnes (Héctor Ruiz)
• El tacto pedagogico (Max Van Manen)
• Dar clase con la boca cerrada (Don Finkel)
• Dido i Aeneas (Henry Purcell) https://youtu.be/UvW1YQCpUCA?t=1247 
• Les Indes Galantes (Jean-Philippe Rameau) https://www.youtube.com/watch?v=TfQJZ76WR0U 

La veritat és que penjar el portfoli en aquest bloc i compartir els meus pensaments amb vosaltres m’ha agradat molt. Tinc la sensació que així perdurarà en el temps i, més que unes reflexions per a una avaluació, s’ha convertit en unes notes pel meu jo present i futur. A partir d’aquí, no us puc assegurar que segueixi publicant o no, ja es veurà. Sigui com sigui, aquest tancament és un fins a la propera! 

Albert Medina

Pràctiques restauratives

En el transcurs d’aquest màster hem dedicat sessions a tractar noves formes i estratègies de gestió, mediació i resolució pacífica de conflictes.
Per exemple, ens han permès descobrir l’existència d’eines innovadores molt interessants com són les pràctiques restauratives.

Aquestes pràctiques es fonamenten en la idea d’estar a gust, sentir-nos segurs/es i en un ambient d’estima i confiança a l’escola, basant-nos en la idea que un conflicte pot ser una oportunitat per aprendre i créixer, d’aprendre sobre nosaltres mateixos/es i dels altres. Així doncs, qui té el conflicte ha de prendre part de la resolució, reflexionant i pensant d’una altra manera, canviant la seva manera de veure i entendre les coses.
En aquestes pràctiques, es fomenten les relacions positives, el sentiment de pertinença a la comunitat i de sentir-se acceptat com un membre valuós, treballant i afrontant el conflicte amb les persones implicades d’una forma restaurativa i reparadora, emprant el diàleg, l’escolta, la reflexió personal, la connexió amb nosaltres mateixos i els altres.

S’apliquen cinc principis o preguntes o frases:
El primer és que cadascú té el seu punt de vista que és valuós i únic.
El segon diu que els pensaments influeixen en les emocions (i alhora aquests dos influeixen en el que diem i fem).
El tercer ens parla que s’ha de tenir empatia i consideració pels altres.
El quart ens parla que s’han d’identificar les necessitats
El cinquè diu que qui té el problema i a qui l’afecta han de prendre decisions (en compromís i responsabilitat col·lectiva).

Sempre per al bé de l’entorn, nodrint-lo i fent-lo amable i acollidor.

Però què ens poden aportar les pràctiques restauratives respecte a altres mètodes de resolució de conflictes?
1. Les PR ens permeten abordar conflictes entre desiguals, amb desequilibri de forces o amb terceres persones afectades.

2. Les PR no se centren exclusivament en la resolució de conflictes sinó que ofereixen tot un ventall d’eines i tècniques senzilles de prevenció, de construcció del sentiment de pertinença al grup i a la comunitat, de millora de les relacions personals, etc.

3. Les PR estan directament relacionades amb l’educació social i emocional, ja que treballen l’empatia, el respecte, l’assertivitat, l’autenticitat, la consideració positiva incondicional i l’acceptació de les mateixes responsabilitats entre altres.

4. Les PR també treballen de forma transversal altres competències bàsiques com, per exemple, el raonament, l’argumentació o la cooperació.

5. Encara que el consens de tota la comunitat educativa sempre és molt recomanable, les PR no requereixen necessàriament el consens de grans programes o projectes de difícil implementació, sinó que impliquen sobretot una reflexió personal sobre la mateixa pràctica docent i dur a terme petits canvis d’actitud i estils de comunicació amb resultats sorprenents.

La resolució de conflictes de forma constructiva a l’aula és un tema que actualment em preocupa, probablement per la conjunció entre la falta d’experiència, les anècdotes que m’han explicat altres docents i per les experiències viscudes anteriorment. Crec que enfocar aquestes intervencions des d’una filosofia d’entorn amable, acollidor i assumint la responsabilitat de la solució, pot ajudar a aquells alumnes molt més enllà de l’etapa de secundària.

Aquí us deixo l’enllaç d’accés a l’institut per la convivència i èxit escolar (Convièxit) del Govern de les Illes Balears (GOIB), pioners en la implementació d’aquesta eina: https://www.caib.es/sites/convivexit/ca/practiques_restauratives/

Competència 9

Un cop ens vam anar endinsant en la programació de les unitats didàctiques i el treball per competències, em va sorgir aquesta reflexió sobre la més sorprenent i curiosa de les competències de música.

La competència 9 diu: Gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font d’enriquiment personal i social.
I, seguidament a la lectura, tant els docents com els no docents ens preguntem…

I com es pot mesurar i avaluar el gaudi?

La veritat és que no és una pregunta fàcil de respondre, ja que el fet de passar-ho bé implica motivació, felicitat, augment de l’autoestima, orgull i moltes altres, totes abstractes i aparentment no mesurables. El que sí que he pogut experimentar i veure és l’alumnat sortint de l’aula de música repetint aquell ritme que han creat amb gots o, després de l’activitat de coral de les colònies musicals, trobar-los cantant a tres veus aquella cançó que els/ens agrada i no volen deixar de fer-ho (i saps que és probable que en gravin algun Tiktok o Reels per a guanyar-se l’admiració dels seguidors). Així doncs, sí que podem observar quan un grup està feliç, enfadat, preocupat o està gaudint d’una activitat proposada, perquè tots i totes som humans i reaccionem als estímuls que se’ns ofereixen.

És cert que la manera d’aconseguir evidències de l’assoliment d’aquesta competència aparentment no serà mitjançant un exàmen tipus test… O potser sí! Podem demanar a l’alumnat si ha gaudit o no, per exemple en una escala contínua de 0 a 10 i, de ser així, en quines activitats recorda que hagi gaudit més o menys i el motiu i aquesta informació dóna més d’una resposta, ja que ens pot ajudar a adaptar el treball en un grup concret que s’ho passa més bé tocant la flauta que cantant, o que gaudeix més del moment de coral gòspel de la setmana que de la producció de temes mitjançant ordinadors i controladors de pads creant música electrònica.

I és que al cap i a la fi, un alumne que gaudeix és un alumne feliç, amb més bona predisposició i motivació per assolir els reptes que el professorat li plantegi. I si ademés ens centrem en la música (aquesta activitat personal i social, que admet el multi-nivell i gaudir de tot allò prohibit en altres matèries com picar, rascar, bufar, cantar, emetre sons, crear, experimentar etc. només cal tindre per bandera un bon projecte per generar coneixement entre la interdependència positiva.

Un nou “tot” per a conèixer

Durant el desenvolupament del màster, he estat aprofitant per a escriure reflexions i us en volia compartir algunes. La primera és referent al terme holístic, la interpretació personal que he fet d’aquest concepte i com penso que podria aplicar-lo al dia a dia.

Segons el diccionari, el concepte filosòfic d’holisme és una “doctrina epistemològica segons la qual la comprensió de les totalitats complexes es fa per lleis específiques que són irreductibles a les lleis que es refereixen a cadascun dels seus elements”.

Aquest concepte es pot aplicar a diversos aspectes de la vida i l’ensenyança, ja que per mi aquest terme es pot resumir com la visió general que cal tenir d’un element perquè tingui sentit complet. Per exemple, quan s’està conscienciat amb el medi ambient i un es considera ecologista, no pot simplificar-ho a separar correctament les escombraries i reciclar, també cal evitar generar residus, no consumir materials d’un sol ús, reutilitzar el que es té a casa entre moltes altres accions, pel que és quelcom molt més complex. 

Avui us la comentaré aplicada des de la perspectiva de l’entorn en un centre educatiu, ja que crec que cal tenir una visió holística i m’agradaria pensar que la tindré present allà on desenvolupi la tasca de docent.

El punt de partida com a docent, o la nostra actitud vers l’alumnat (micro), l’escola (meso) i l’entorn d’aquesta (macro), varia (és diferent) si es planteja com un moment per a conèixer, observar i identificar. Procurant integrar-nos en el teixit educatiu per tal d’aportar el màxim a aquest i detectant què ens està demanant, evitant les idees preconcebudes que ens limiten a aquesta adaptació al medi.

La interpretació personal dels estadis micro, meso i macro ens portarà a una conceptualització holística de l’entorn on realitzar la tasca docent fent-nos partícips d’aquest entorn educatiu.

És per aquest motiu que realitzo aquesta publicació, perquè cal ser conscients que cal cuidar aquest primer contacte amb l’alumnat.

Aquesta reflexió posa en valor la voluntat d’emprar dinàmiques de coneixença ja sigui entre l’alumnat o entre l’alumnat i el docent o també del grup classe, incloent-hi el docent, i l’entorn (ja sigui natural, industrial o residencial). També que cal evitar les idees preconcebudes respecte l’escola, l’entorn, l’equip docent o el que realitzarà un mateix a l’aula, ja que és a partir de l’observació i interpretació dels anteriors quan podrem desenvolupar-nos satisfactòriament com a docents.

La veu en els docents (i a la vida en general)

Ara diré una cosa evident, però la nostra veu és una eina imprescindible per a totes les nostres esferes de la vida i també és un dels trets més identitaris que tenim. A tots ens ha passat que estem veient una pel·lícula doblada i hi reconeixem la veu d’un determinat actor en la imatge d’un altre, sobretot si un de la parella actor de doblatge – actor de la pel·lícula no és l’habitual.De les sessions que hem fet al màster, recordo el que anava dedicat a la veu, enfocat al fet que el mal ús d’aquesta genera patologies i que és molt freqüent en docents.
El primer que em va sorprendre és, que tot i haver cantat molts anys en corals i classes de llenguatge, pràcticament no es treballa aquest aspecte en els estudis musicals.

És per això que volia deixar un decàleg de bones pràctiques per a tenir cura de la veu i poder recordar-me a mi mateix en un futur, que cal escoltar el cos i dedicar-li un temps per poder aportar després als altres:

1.-Hidratació: La mascareta resseca molt la veu, recorda beure aigua sovint i, si l’ambient és sec, posar un got d’aigua sobre el radiador, per exemple. Si cal, pots usar un vaporitzador d’aigua.
2.-Escalfament matinal: Aprofitar el moment de la dutxa matinal per escalfar la veu!
3.-El cos és el temple de la veu: Recorda tenir-ne cura i fer estiraments perquè el cos estigui despert, àgil i destensionat, ajudarà la veu.
4.-No abusar de la veu: Recorda ser conscient de l’ús adequat de la veu, evitar cridar i aixecar la veu. Si cal, donar tocs d’atenció picant de mans o fent un petit cop a la taula o simplement quedant-te en silenci.
5.-Si et cuides, la veu també ho agraeix: Tenir hàbits de vida saludables com no prendre alcohol, no fumar, minimitzar els làctics i la cervesa (generen mucositat a la veu), l’acidesa d’estómac o dur una vida activa són inversions de futur.
6.-Projectar la veu: pensar que cal parlar com si hi hagués una cistella al final de la classe i que cal encertar-hi.
7.-Modular el volum de veu: regular el volum de veu propi genera que els altres també el modulin.
8.-Evitar determinats ambients: procurar que la veu no pateixi canvis de temperatura o usar-la en indrets amb molta pols o fum
9.-Som professionals de la veu: conèixer el nostre instrument, treballar-lo i detectar-ne els senyals que alguna cosa no funciona, és primordial.
10.-I finalment, quan ens quedem sense veu, estem passant una virasi o ens diagnostiquen una lesió: valorar mantenir el SILENCI i tenir paciència.

Us recomano el llibre “Dar clase con la boca cerrada” de Don Finkel

Recursos tecnològics

Quantes webs amb recursos infinits ens pot oferir la xarxa? Què n’opineu de l’e-learning? Us en faig un buidatge! 

Musicals

https://drumbit.app (caixa de ritmes)

https://www.bandlab.com/ (creació musical online)

https://transposr.com (transporta mp3 a diferents tons)

https://www.midiworld.com/ (banc de midi i arxius multipista)

https://vocalremover.org/ (aïlla veus o instruments)

https://flat.io/es (editor de partitura on-line)

http://www.eduglosa.cat/ (Glosa!)

https://yousician.com (e-learning guitarra, ukelele, baix, piano i veu)

Genèriques

educima.com (generador de mots encreuats)

https://es.padlet.com/ (murals col·laboratius)

https://vtshome.org/ (estratègies visuals)

https://corubrics-es.tecnocentres.org/ (software que avalua, autoavalua i coavalua desde Drive)

https://es.liveworksheets.com (editor de fitxes interactives)

https://www.menti.com/ (presentacions on-line)

Les coneixeu? Us semblen interessants? Vosaltres quines utilitzeu? 

Ser universitari en temps de COVID

Començar un màster tan pràctic com aquest, en temps de COVID és tot un repte per a tots. A principi de curs ja es podia intuir que s’acostava una segona onada, pel que vam realitzar totes les activitats pràctiques possibles les primeres setmanes. Durant aquelles jornades no tenia la sensació d’estar en una universitat, sincerament. Entre la motivació d’iniciar uns estudis de màster, conèixer a companys amb els/les quals compartir les ganes d’aprendre a ensenyar, trepitjar un espai nou i que les hores passaven molt de pressa perquè m’ho passava bé i tenia la certesa d’estar aprenent, no em costava gaire matinar per anar fins a Bellaterra.

Les classes eren molt dinàmiques, i les experiències a l’aula servien per a posar-nos en la pell de l’alumnat per després veure com s’havia ideat aquella activitat i s’aprofitava l’experiència per a teoritzar i reflexionar. En alguns moments inclús tenia la sensació de veure-hi experiències pròpies en colònies musicals o assaigs de coral jove i m’hi sentia molt còmode.

En aquestes primeres sessions les reflexions que vaig extreure’n eren molt diverses. Tractaven la idea d’aprendre a observar l’alumnat, sent molt conscients del fet que és molt difícil trobar dues persones iguals i en una aula hi ha d’haver espai per a tothom. A l’alumnat se l’ha d’escoltar i se l’ha de conèixer en el major nombre d’àmbits possibles, ja sigui la família, la cultura de la qual prové etc.

Més tard, va venir la segona onada i el Procicat va decidir que les classes universitàries és fessin online i tot plegat va canviar. Sóc del parer que les classes online ofereixen uns avantatges i uns inconvenients que difereixen depenent de la perspectiva en la qual les visualitzes. Com a docent d’escola de música, les classes online permeten mantenir un treball proper amb l’alumne mantenint la seguretat del domicili i ofereix la possibilitat d’utilitzar uns recursos informàtics que normalment no s’utilitzarien en les classes d’instrument o llenguatge musical. Evidentment es perd la interacció personal, les resolucions tècniques manuals de l’instrument en els més petits entre altres. D’altra banda, com a alumne de màster, els avantatges que considero més importants són poder dormir més al matí (sí, guanyes una hora sencera de son), permet que els debats i les reflexions tinguin cert ordre permetent reflexions més profundes, però es troba molt a faltar la interacció i el contacte humà, amb els comentaris un cop acabada la classe entre companys/es i amb el professorat i la dificultat de focalització, ja que a casa hi ha més estímuls.

Tot això m’ha dut a ser més comprensiu, empàtic i resilient també amb els meus alumnes, ja que ara puc entendre millor els seus moments de desconcentració, angoixes entre altres.

EL TEU “JO DOCENT”

El meu entorn també vol posar el seu granet de sorra en aquest portfoli, i ves, qui sóc jo per negar-ho? Endavant, i tan que sí!
Avui és la Carla (la meva parella) qui us escriurà la següent entrada:

Vaig conèixer l’Albert als 18 anys en un curs de música, tot envoltat de grallers i enmig d’un món conegut per ell i desconegut per a mi. Ja llavors vaig veure clar que acabaria fent una feina creativa (d’aquelles que cada dia són diferents, sorgeixen reptes i nous camins d’inspiració) i amb molt de contacte social. La música sempre ha estat la seva passió, tot i que, com passa a vegades, les oportunitats per a poder-ho experimentar no van sorgir fins que no va arribar a l’adolescència i va poder triar de manera ferma que VOLIA APRENDRE MÚSICA. I recorda perfectament el moment de la secundària en la que ho va decidir, així com també recorda les cançons que va aprendre, els projectes ens els que va participar i qui va ser qui el va inspirar.

Si una cosa té l’aprenentatge d’un instrument musical i les assignatures teòriques que l’acompanyen, és que l’aprenentatge és molt més directe amb el professor. I amb això és més fàcil identificar quins mètodes i eines docents funcionen amb un alumne en concret i quins no (i per això la relació amb el professor o mestre de música acostuma a ser millor o pitjor, però molt més intensa que amb els professors convencionals) i també permet endinsar-se en el món de la docència de forma natural, ja sigui fent de professor en casals, esplais o colònies de música fins a ser professor d’escola de música.

La veritat és que tinc molt clar que l’Albert és un apassionat de la docència, ho veig cada tarda a les seves classes online confinades, com adapta, motiva, canta, ensenya i escolta als alumnes, pel que poso la mà al foc afirmant que serà un gran docent.

La Carla amb un gira-sol de Van Gogh

El “Jo docent”

El meu “jo docent” existeix des de que inicio els estudis de gralla l’any 2004. Va ser en l’escola de música on vaig assimilar el procés d’aprendre. El paper del mestre era de guia mentre que l’alumne era qui experimentava els canvis i les millores en el seu aprenentatge. Va ser en aquell moment quan la meva corba d’aprenentatge es va disparar, i això em va fer creure en aquella metodologia. En aquell moment tres amics de l’escola que van voler aprendre a tocar la gralla van ser els meus primers alumnes, així que aplicant la metodologia que havien emprat amb mi, vaig iniciar-me en l’ensenyament de manera horitzontal i en aprenentatge entre iguals.

Jo en una classe on-line durant el curs 2020-21

A partir d’aquí vaig començar a treballar com a professor de gralla en tallers d’estiu, activitats extraescolars i colles geganteres, més tard en escoles de música i finalment acabant la carrera d’interpretació, he decidit obrir-me a l’ensenyament secundari obligatori. I així he aterrat a la UAB, un nou espai per a mi que em brinda l’oportunitat de millorar com a docent i persona.

Torno!

Hola pedagogs i pedagogues de la gralla!

Feia molt de temps que no publicava res malgrat que he tingut motivacions per a fer-ho, sobretot arran del descobriment de les classes on-line arran de la pandèmia.

Bé, doncs el dia de tornar a l’activitat ha tornat i torno pel mateix motiu que vaig obrir el bloc, per canalitzar tot el coneixement que l’entorn acadèmic de la universitat m’aporta, abans a la UNED pel grau de pedagogia i ara la UAB pel màster de formació de professorat.

En les properes publicacions hi trobareu un ordre cronològic per a un curs amb propostes d’activitats d’aula, reflexions i enllaços.

Espero el que sempre he esperat, que aquí hi trobeu un material i unes reflexions útils per a desenvolupar la tasca de docent.

Prepareu-vos que vinc carregat de material!

•